Xavier Aldekoa

Si la vida és plantar i crear i ornar…
Quanta vida !
Si la vida és remar i remar…
Quanta vida !
Si la vida és un joc…
Quanta vida !
I si la vida és caminar i caminar …
Quanta vida Fidel !
Quanta vida has viscut !

Has plantat i has creat i has polit i has ornat
Un nen de sis anys em deia l’endemà de la teva partença: Se m’ha mort un amic, i va anar a l’entrenament i va demanar per a tu un moment de recordatori.

Fidel has remat i remat.
I els companys de la teva travessia, “Quatre estacions” “Marina 2” Narcís, Pau, Joan … et trobaran a faltar. Havíeu fet moltes pelades junts.

Fidel has jugat i has guanyat !
Has guanyat el cor dels teus company: Els dos Joans, Els dos Joseps , jo mateix. Tindrem sempre un lloc a la taula dels nostres cors per sentir-te dir allò amb que resumies el “si no fos “: – “Si la meva tia tingués collons seria el meu oncle!

Fidel has caminat, i caminat, i caminat…
Com poden oblidar-te aquells que anaven al teu costat? I aquells que portaves a l’esquena? I aquells que compartien les teves alegries i tristors?. Segur que volen fer camí i encara et volen sentir a prop.
Tant de bo el que has plantat, remat, jugat i caminat ens ajudi a nosaltres. Tenim encara feina pel davant i la que tu has fet ben segur ens servirà de model i.. Qui sap?

Potser ens porta…

Ricard Prat