2010
Emitido en Rac-1 el 15/07/2010
Umhlaba a Sudàfrica, dimarts, 15 de juny
A Sudàfrica plou poc. Durant els mesos d’hivern sudafricà, de julio a agost, el cel aguanta sec i quasi mai plou. De vegades sí, però.
Avui ha plogut dos minuts, com si ho hagués fet sense voler. I la pluja a Sudàfrica porta sons diferents. Els carrers mullats del centre de Johannesburg contenen l’alè. Si plou fort, la gent busca refugi un moment. La gent xerra a la porta de les botigues o continua el seu camí com si res. Tant se val anar una mica moll.
Però als barris blancs el so —-és diferent. Després de ploure, a Melville els carrers estan deserts. Una parella prèn un cafè a un bar de la seven street. Ella li explica alguna cosa i ell li diu que sí mentre mira la tele. El Japó guanya el Camerún per un gol a zero i ell no li fa gaire cas.
Els carres segueixen buits. I sona un soroll desconegut. Un cric cric que sona estrany. Un cric cric que m’acompanya mentre camino per carrers buits. Trigo una estona en adonar-me d’on prové aquest soroll: L’aigua—- de la pluja ha mullat les tanques de seguretat electrificades que envolten totes les cases del barri. És el cric cric del curtcircuit.
La por, penso, si alguna vegada tingués so, faria cric cric.
quan penses en la por, penses en moments d’absolut silenci, intern, que et domina els tots els altres sentits i anul·la qualsevol soroll…
però tens raó, si algún dia la por es decideix a parlar, de ben segur dirà “cric circ” i , se m’acut, que encara sonarà més esfereïdora….
gràcies per compartir les teves reflexions.