2011
Emitido en El Món a Rac-1 el 18/03/2011
S’ha de ser valent. Imaginem-nos la situació: una ciutat, Bengasi, arraconada per un exèrcit més poderós i amb el coronel Gaddafi amenaçant que, al cap d’unes hores, tot hauria acabat i no hi hauria pietat amb ningú. Imaginem-nos també tres setmanes amb el món sense reaccionar. Amb una comunitat internacional covarda, preocupada fent veure que volia fer, però sense fer res. Imaginem-nos un poble que, tot i això, segueix lluitant.
Passada la mitjanit, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha decidit que defensarà amb les armes el poble libi. De sobte, ja no hi ha cap rebel. Tots tornen a ser revolucionaris. Per això, ahir, les imatges de Bengasi eren d’emoció. Tornen a ser considerats un poble que vol escriure la seva història.
No puc deixar de preguntar-me, però, quants morts es podrien haver evitat si el món no hagués dubtat tant.
I hi ha més preguntes: cap a on va Líbia? En el millor dels escenaris, la resolució de l’ONU es traduirà en un alto el foc. En el pitjor, en més guerra. El poble libi s’ha guanyat aquesta oportunitat. Molts dels que ahir ho celebraven a Bengasi haurien mort avui si l’ONU hagués dit que no. Tot i que potser ja és massa tard.
I és que per plantar cara a Gaddafi s’ha de ser molt valent.
No hay comentarios.
Añade tu comentario